La dislèxia

L’etapa escolar és la part més important en la vida de les persones ja que ocupa part de la infantesa i l’ adolescència. Són diversos els tipus d’aprenentatges que s’ adquireixen, i un dels més importants son tots aquells que tenen relació amb el llenguatge. El llenguatge és el nostre mitjà de comunicació principal amb l’entorn i via d’accés a nous coneixements. El seu desenvolupament comença des dels pocs minuts de néixer fins l’ inici de l’adolescència.

Paral·lelament, a meitat d’aquest període escolar apareix una altra forma de comunicació basada en el llenguatge, la lectura. La lectura és el procés d’interpretar el símbols (lletres), combinar-los i dotar-los de sentit. Dit d’una altre manera; identificar cada lletra, agrupar-les en síl·labes i unir-les per formar paraules.

El procés lector es divideix en diferents períodes dintre de l’etapa escolar; l’adquisició de les vocals i lletres més conegudes es fa en els anys que corresponen a preescolar P4 i P5. La denominació i combinació de síl·labes es dona en el primer cicle d’ educació primària (1er i 2n).
És en aquesta etapa on comença la lectura pròpiament dita. En els següents anys acadèmics, aquesta es desenvolupa i es perfecciona. No obstant, durant aquest període, poden aparèixer dificultats en els processos d’ aprenentatge que interfereixen un correcte desenvolupament.

La dislèxia és un trastorn del aprenentatge que afecta a la lectura. Les seves principals característiques són les dificultats presents en la precisió, fluïdesa i en el reconeixement de les paraules. Tal i com recull el DSM-V ( Manual diagnostico de los trastornos mentales), document que recull tots els trastorns que afecten al cervell, manifesta la dislèxia en una sèrie de criteris, on s’han de complir un mínim de 4. Aquests són:

A) Ha de presentar almenys una de la següent simptomatologia amb persistència mínima de 6 mesos, tot i tenir una intervenció que té com a objectiu el tractament de les dificultats.

  1. La lectura de les paraules és imprecisa, amb poca fluïdesa i molt d’esforç. Es manifesta una lectura vacil·lant, amb errors de precisió, amb intent d’endevinar les paraules, entre d’altres.
  2. Dificultats de comprensió del text que es llegeix.
  3. Dificultats ortogràfiques en referència a la falta de precisió. Realitzant errors com omissions, addicions o substitucions de lletres.
  4. Dificultats en l’expressió escrita. Errors gramaticals, de puntuació, o falta d’organització i cohesió d’idees.

B) Les aptituds o habilitats acadèmiques es troben afectades. Aquestes se situen per sota del nivell esperat per l’edat cronològica del subjecte amb dislèxia (dos anys escolars) i la seva interferència perjudica en el rendiment escolar, acadèmic, laboral o en la seva vida quotidiana.

C) Les dificultats de l’aprenentatge comencen en etapa escolar, encara que es pot no manifestar en la seva totalitat fins a tenir una exigència acadèmica que superi les capacitats de compensació cognitiva de l’estudiant. Això és visible a mesura que supera els anys escolars, en major incís en els últims anys de primària i secundària.

D) Les dificultats de l’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes, tals com: deficiències intel·lectuals (Coeficient intel·lectual per sobre de 70), dèficits perceptius auditius o visuals no corregits que l’ impedeixin llegir, altres trastorns mentals o neurològics, La dislèxia és un trastorn per el que s’aplica tractament per ajudar a les dificultats de la lectura, i com a conseqüent a l’ escriptura. L’ escriptura és fruït de la lectura i també requereix atenció.
Qualsevol d’aquestes característiques ha de ser avaluades pels professionals pertinents i competents del món educatiu.
Al nostre centre educatiu Teens Center tenim un equip qualificat per ajudar als infants i adolescents a avaluar el seu possible problema amb la lectura i donar suport a aquelles matèries en els que necessiti recolzament escolar per afavorir un bon desenvolupament acadèmic.

Referències bibliogràficas

  1. Gallart ISi. ateneu.xtec.cat/wikiform. Infancia y aprendizaje. 1987;(39-40): p. 1-13.
  2. Brown CM, Hagoort P. The Neurocognition of Language. Primera ed.: Oxford; 2000.
  3. Asociación Madrid con la Dislexia y otros DEA. anpemadrid.es. [Online]. Madrid; 2013 [cited 2018 11 25. Available from:
    https://anpemadrid.es/ckeditor/kcfinder/upload/images/Guia_Madrid_con_la_Dislexia_24_ de_junio_de_2014_1403595931_1516037793.pdf.
  4. fitó DAD. Per què em costa tant aprendre? 6th ed. Barcelona: Edebé; 2010.
  5. Sala AL, Boix C, Colomé R, Garau M, Massagué M, Palacio A, et al. Dislexia: un enfoque teórico-práctico. Primera ed. Girons NC, editor. Barcelona: Horsori Editorial SL.; 2015.
  6. Federación española de dislexia. http://fedis.org. [Online]. [cited 2019 Febrero 25. Available from: http://fedis.org/dislexia/.
  7. Gayán J. La evolución del estudio de la dislexia. Anuario de Psicologia. 2001; 32(1): p. 30.
  8. Maestú F, Quesney-Molina F, Ortiz T, Fernández-Lucas A, Amo C, Campo P, et al. Cognición y redes neurales: una nueva perspectiva desde la neuroimagen funcional. Revsita de Neurología. 2003 Noviembre; 37(10): p. 962-966.
  9. American Psychiatric Associatio. Manual diagnòstico y estadístico de los trastornos mentales. V ed. Madrid: Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2014.

 

Redactado por Gabriel Lorenzo Pérez
Logopeda , col: 08-4561

Piloumon © 2019. All rights reserved.

Aquest lloc web utilitza cookies per a que tinguis la millor experència d'usuari. Consulta la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies