Per carnaval tot s’hi val!

Història del Carnaval

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S’escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l’any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l’heroi que sempre has volgut ser.

Les arrels del Carnaval

Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.

Al llarg de la història, aquestes festes s’han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.

El Carnaval i la religió

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.

  • Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d’arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d’un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d’ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.
  • Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l’arribada del Carnaval. Els col·legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.
  • Cap de setmana: és el moment de màxima diversió. El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins el dimecres. S’organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge se celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d’ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confetti.
  • Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles
  • Dimarts: la gent s’adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l’acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se’l crema públicament.
  • Dimecres de Cendra: Per a uns, és l’últim dia del Carnaval. Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s’ha de fer un berenar i participar en l’enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.

El rei Carnestoltes, el rei de la festa

El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l’aparença d’un animal o d’una persona, i llegeix el pregó amb el qual s’inaugura la celebració.

En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s’adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s’acaba la festa i comença la Quaresma.

La vella Quaresma

La vella Quaresma representa l’època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d’aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.

Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l’ordre, a la calma.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.

 

Carnaval en altres indrets

1. Carnaval de Rio de Janeiro

És potser el carnaval més famós i popular del món. Situat en un entorn que dóna molt joc per a la festa, és sens dubte un dels més acolorits i optimistes del món. Viatgers de tot el planeta arriben cada any a la ciutat per participar al carnaval. Els carrers de Rio es tanquen al trànsit i es converteixen en una gran sala de festes a l’aire lliure.

2. Carnaval de New Orleans

El també anomenat ‘Mardi Grass’ o ‘dimarts gros’ és el carnaval més popular de tot Estats Units. Se celebra cada any el dia abans de dimecres de cendra. Les celebracions es duen a terme a Bourbon Street i contemplen comparses, carros al·legòrics, desfilades i música. El carnaval de Nova Orleans té zones habilitades i activitats especialment per a les famílies amb nens petits, amb la qual cosa és segur per anar en família.

3. Carnaval de Venècia

És un dels carnavals més antics d’Europa i també dels més famosos. És la festa de les màscares per excel·lència. Els seus inicis daten de finals del segle XIII amb una funció clara, deixar de banda les diferències socials. Per aquest motiu, es feien servir les màscares.

4. Carnaval de Santa Cruz de Tenerife

És un dels carnavals més prestigiosos d’Espanya i d’Europa. Les seves famoses murgues són conegudes arreu del món. Milers de persones arriben cada any per gaudir d’aquesta festa inigualable, ja que és l’únic carnaval que permet gaudir de les celebracions amb temperatures que conviden a anar a la platja a refrescar-se a ple hivern. La successió d’espectacles colorits que se celebren un darrere l’altre donen pas a comparses, festivals d’agrupacions musicals i rondalles.

5. Carnaval de Cadis

Juntament amb els de Tenerife és un dels carnavals amb més tradició de la península. De fet, tots dos carnavals estan agermanats des de 2014. Les seves xirigotes, o agrupacions musicals de caràcter coral carnavalesc, són úniques, ja que ofereixen als visitants cobles humorístiques sobre temes d’actualitat. El programa d’enguany inclou el pregó, tablaos, balls de màscares, cavalcada, exornos, concurs d’agrupacions i focs artificials. Els 11 dies de festa tenen com a punt central els voltants del carrer Columela. En aquests carrers es pot degustar també l’exquisida gastronomia de la regió.

Posted in Cultura.